Antoni neix a Ciutadella el 27 de novembre de 1903. Els seus pares són Joan Serra Pons i Maria Benejam Meli, que es casen a finals del segle XIX. La família prova d’emigrar a Alger i torna a Ciutadella. Joan Serra, el pare, angoixat per les misèries, plega de viure llançant-se a un pou. Maria es torna casar al cap d’uns anys amb Esteve Junqué, i amb ell té tres fills més. Junqué mor de mort natural i Maria envidua per segona vegada. A principis dels anys vint, Maria i els fills viuen a Maó. Durant la dècada dels vint marxen a Barcelona, Paula, germana d’Antoni, queda a Maó, i Antoni i el seu germà, Rafel, resten a Ciutadella, on tenen ànsia d’una tia, Dolores Benejam. Antoni i Rafel també són coneguts jugadors de futbol al poble. L’any 1927, Antoni es casa amb Àngela Seguí Mesquida. L’any 1927 tenen el primer fill, Joan, que perden el 1930 en un accident que ocorre durant les festes de Sant Joan a la fira de les atraccions. El 1929 tenen Guillem i, el 1932, tenen a Llibertat. Llibertat neix a Barcelona, on Antoni i Àngela han marxat a la recerca de treball. Aquest intent fracassa i, el mateix 1932, tornen a Ciutadella. En aquesta època, Serra ja ha entrat a col·laborar amb l’embrió de Partit Comunista. El 16 d’octubre de 1934 és detingut pels guàrdia-jurats mentre escriu per les parets proclames a favor de la revolució juntament amb Alfonso Sastre. També tanquen al seu germà, Rafel Serra. Ambdós ja són membres del Partit Comunista. Durant la guerra, Antoni Serra guanya pes dintre de l’organització i serà regidor en la Comissió Gestora de l’Ajuntament de Ciutadella, entre febrer de 1937 i febrer de 1938, càrrec que després ocuparà el seu germà, Rafel. Al final de la guerra, Antoni Serra, ja sergent, està empresonat a la Penitenciaria Militar, de la qual pot sortir el mateix 8 de febrer de 1939 a temps per salvar la vida en el Devonshire. Antoni fa el mateix recorregut que la majoria d’exiliats: el camp d’Argelers i la feina a Carcassonne. Al poc temps es reuneixen amb ell l’esposa i els dos fills, que han de travessar els Pirineus clandestinament per entrar a França. Durant la Segona Guerra Mundial, el ciutadellenc participa en partides de la Resistència i manté la militància comunista. És tancat al camp de concentració de Vernet, en la comarca de Conflent, del departament dels Pirineus Orientals. Fuig al cap de pocs mesos, però novament és detingut i transportat, aquest cop, fins Bordeaux, on és obligat a fer feina en un port on recalaven els vaixells de guerra alemanys. Després d’un temps, Àngela Seguí i un grup de resistents l’ajuden a fugir una altra vegada. Acabada la guerra treballa de sabater a Toulouse. A finals dels quaranta marxa amb la família a Amèrica. El viatge dura 19 dies, en unes condicions inimaginables per la seva duresa. A Uruguai, on arriben, no coneixen ningú. Així és, hi fan 15 anys. Després d’un temps de sabater, Antoni entra a fer feina a la cantina del Club Balear y Valenciano. Les seves aficions són el futbol, l’òpera i la sarsuela. A finals dels anys cinquanta, la situació econòmica i social del país s’agreuja i han de marxar. L’any 1961, Antoni i Àngela parteixen cap al Canadà. Antoni no tornarà mai a Ciutadella. Morirà a Montreal l’any 1973. Els seus fills encara viuen al Canadà.
