Fa temps que veiem com els pescadors d’arts majors de Menorca veuen limitats el seus dies de sortir a la mar o les seves captures “en favor de la sostenibilitat i la cura del medi ambient”. El problema rau en què ara ja correm el perill de perdre tot un sector econòmic. Menorca seria Reserva de Biosfera sense els nostres pescadors? Hagués estat regió gastronòmica europea sense el sector de la mar? Seriem referents en gastronomia sense les captures dels nostres pescadors?…i no parlem de les famílies que viuen d’aquesta activitat econòmica. Els nostres pescadors s’han anat adaptant a les normatives pertinents i han assumit esforços molt durs, però la resposta ha estat seguir reduint dies de pesca i afegint condicionants a la seva feina. I ja no parlem de la manca de relleu generacional i el poc interès de part de la gent jove a dedicar-se a un ofici tan dur.
L’acord aprovat aquesta setmana és un acord de mínims perquè està basat en una situació ja perjudicial pels nostres pescadors, des de les mides de les malles fins les setmanes de veda.
Quin és el futur del sector? Si cada vegada es pesca menys peix d’aquí qui hi surt guanyant són les grans superfícies que venen peix congelat. Com menys captures més car serà el peix de Menorca. I els marges de benefici pels pescadors de cada vegada són més reduïts. Sabem realment en quin estat es troben les pesqueres de la nostra mar, que res tenen a veure amb les d’altres llocs del Mediterrani? Si a Europa no entenen la peculiaritat pròpia de Menorca, els hi hem de fer entendre.
Apostam realment pel producte local? Si és així, hem de fer l’impossible per salvaguardar el sector pesquer illenc i no donar l’esquena a la nostra gent de la mar.
