Germà Coll neix a Felanitx l’any 1932. Anem a cercar la seva família menorquina. No diríeu mai qui va ser el seu avi. Va ser el creador de La Tropical, de Maó. Sí, en Bernadí Coll Cardona, nascut a Maó l’any 1877. La pastisseria ja existia al carrer de ses Moreres l’any 1879, com a mínim. El seu propietari era Francisco Tortosa. En Bernadí ja apareix com a propietari l’any 1900, probablement és ell que va crear aquella façana modernista que recordam. A La Tropical, a més de venda de dolços, pastissos, xocolates, licors, caramels, etc., també en fabricaven, seu és el xocolata de neu, el xocolata negre, les pastilles de cafè amb llet, amb que participava en fires de mostres a Barcelona. Bernadí era republicà. Va ser regidor per la Unió Republicana entre 1913 i 1917. També va ser directiu del Casino Consey, de la Cambra de Comerç i la de la Propietat Urbana. Bernadí va mantenir La Tropical oberta fins a la postguerra. Quan es jubilà, va vendre la marca a Fernando Sintes, el creador de La Menorquina, que traslladà el comerç al carrer de Sa Lluna i, convertit en bar-restaurant, encara està avui en funcionament. En Bernadí es va casar, cap al 1900, amb Eulàlia Cardona Pons (Maó, 1879). Sé de dos fills: Amèlia (1905) i Germà (1902). Aquest, Germà Coll va estudiar a l’Institut de Maó i, després d’opositar, ingressà al cos de Correus. El 1922 treballava a Ciutadella. El 1924 va ser destinat a Mallorca, on ja va residir sempre, treballant a Artà, Palma i Felanitx. Es va casar amb Francisca Mesquida Alzamora (morta el 1982) en 1929. Sempre va mantenir la relació amb Menorca i, durant uns anys, fou el delegat del Foment de Turisme de Menorca a Mallorca. Va viure la guerra civil a Mallorca i sabem que el 1939 estava empresonat, encara que desconec les circumstàncies. La parella va tenir una filla, Maria Eulàlia, i un fill, el nostre Germà Coll Mesquida. L’any 1960, el jove Germà es llicencià en filosofia i lletres, secció d’història, a la Universitat Central de Barcelona. La seva tesi va ser “La prensa en Mahón en el ochocientos (de las Cortes de Cádiz a la restauración” (1960), treball ara guardat a la Biblioteca Pública de Maó. Va iniciar-se com a professor a l’Institut Laboral de Ciutadella (ara Josep Maria Quadrado) i, a partir de 1969, va ser catedràtic del centre. L’any 1979 passà a l’Institut Verge de Sant Salvador de Felanitx, on es va jubilar l’any 1994. Durant la seva estada a Menorca va deixar empremta com a professor, activista cultural i investigador. Va col·laborar a la revista de Menorca, on, l’any 1962, publicà La proclamación de la constitución de 1812 en nuestra Ciudad vista por los contemporáneos. Va codirigir la col·lecció literària Ahir i Avui. L’any 1977, amb Lluís i Andreu Casasnovas Marquès i Gabriel Julià Seguí, fundà l’editorial Nura. Dedicà la seva feina com a investigador a l’estudi de la premsa menorquina del segle XIX amb “La premsa a Menorca a la primera meitat del segle XIX” (E. Curial, 1992) o “La premsa catòlica a Menorca al segle XIX” (1997); va estudiar també el sexenni revolucionari a Menorca. Felanitxer d’arrel, és autor de “Felanitx, entre la ironia i la recança” (1995). El 2009 publicà “Notes breus per a la història de la premsa local a Felanitx”. També va publicar “Quatre-cents anys d’ensenyança a Felanitx (1569-1969)” (2011). Mor l’any 2018, a 86 anys.
