Bep Al·lès / Ciutadella – Desembre era considerat el mes més fred de l’any i el seu nom ve que era el desè mes del calendari romà. També és el mes en que la terra dorm i no despertarà fins el mes de febrer, per tant les feines per a la pagesia no eren massa feixugues.
Un costum, ja gairebé perdut, era que el dia de santa Llúcia, el 13 de desembre es sembrava el tabac de pota, més de ser el dia en que a la pagesia de temps d’emprimer iniciava el seu parenòstic particular per a l’any que havia d’entrar amb els “Comptes de Salomó”, on hi ha la creença que els 12 dies que van des del 13 de desembre al 25, dia de Nadal representen els mesos de l’any i el temps atmosfèric que faci cadascun d’aquests dies serà el que predominarà al llarg del mes corresponent. Això vol dir que el temps que faci el dia 14 serà el del gener, el 15 el febrer, i així fins al dia de Nadal que serà el del mes de desembre de l’any vinent.
Pel que fa a la collita, tindrem patates, naps, coliflors, taronges, mandarines, clementines i olives, a més dels primers tronxos de carxofera. És també temps de porquejades (matances a Menorca) i de pastonar aquells animals que ens havien de servir per a les menges del Nadal i Cap d’Any com els galls d’indis (indiots), polles d’índia, pollastres, capons i gallines, a més d’anyells i porcelles.
Pel que fa a la cuina i a la gastronomia és encara temps de bolets i de fer arrossos on en seran els protagonistes, com el de llomillo (així deim al filet de porc a Menorca) amb esclata-sangs i cames seques (picornells), al que sempre hi aniran bé unes carxofes primerenques i unes mongetes verdes. És també temps de caça menor, on també podrem fer arrossos amb bolets i tords, a partir del 18 de desembre, a més d’arrossos, podrem cuinar aquells plats que tindran com a element principal a les perdius, pel fet que comença el període de caça de la perdiu amb reclam mascle, i allà tindrem elaboracions com les perdius amb col, les perdius a la menorquina, les perdius amb salmí… i tants altres plats de caçadors, d’aquella cuina dels sabaters de banqueta que tenien sempre a ca seva les gàbies amb els seus perdigots, els mascles que millor cantaven, i al que a més d’un se li posava el nom de “Carusso”.
Com hem vist és temps de collita de patates, naps, cols i coliflors, i amb ells prepararem els primers plats de llegum, acompanyats amb la carn de porc de les matances, i els embotits que li donaran aquest gust tant nostre als ciurons, mongetes, llenties i guixons, que també podem acompanyar a l’olla amb bocins de carabassa.
Desembre és temps de bullits de carn on no hi mancarà la pilota i el “xenc”, anglicisme que prové de “shank”, cuixa amb el que denominam a Menorca aquesta carn de vedell que va des del colze al genoll, que és molt gelatinosa, melosa i tendre que en castellà es diu “morcillo”, i de la que antigament es feia el brou de xenc que es donava a les persones malaltes i convalescents com a reconstituent.
És temps de plats de cullera, i també de berenars de forquilla, de salses i d’aguiats, de panaderes amb les carns i els productes vegetals de la terra. De cuina entorn a la taula i al costat del foc.
Pel que fa a la cuina marinera és temps de molls de roca, que farem a la graella acompanyats de la seva salsa de fetges o bé podrem optar per les receptes antigues i tradicionals com els fideus amb molls o els molls amb salsa de pinyons. També hi ha un maridatge de mar i muntanya, molt saborós que són els molls amb esclata-sangs i sobrassada.
A l’apartat de les postres, és temporada de magranes amb moscatell i de taronges amb mel i canyella. De menjar les darreres arboces i a la cuina d’elaborar les greixeres de monyaco, els monyacos al forn amb llet i sucre, els púdings i greixeres de carabassa i de començar a preparar tota aquella rebosteria, pastisseria i de totes les menges de les festes de Nadal i de Cap.
