A.B/Es Mercadal – El Grup de Recerca en Educació i el Moviment Menorca Edu 21 van presentar el desembre les conclusions de les Jornades d’Educació‘24.
El moment actual de l’educació està caracteritzat per un excés de funcions desviades cap a l’educació perquè gran part de la resta d’acció comunitària fracassa. Açò ha fet créixer la ficció que l’escola podrà compensar-ho quasi tot. Són tasques que no li corresponen. Se cerquen vies substitutòries barates i «miraculoses», però els resultats compensadors no sols no arriben, sinó que es deterioren perquè les causes primeres dels problemes s’engreixen: segregació econòmica i social, segrest del temps cultural i solidari, menys ciutadania en el sistema polític…
Ll’educació està massa intervinguda políticament. Successives lleis i grans canvis però en aspectes més formals, digitalització, estabilització de personal, dependència de conjuntures polítiques de partit com el pla pilot de segregació per llengües. Els canvis sobreposats han fet perdre el lideratge als professionals atorgant-lo a la política erràtica.
Per un altre costat, la major part del dia estam patint unes dècades de banalització general del pensament i de fomentar la passivitat consumista, de sostreure capacitat a les classes mitjanes baixes. No hi ha cap didàctica capaç d’oposar-se a la pluja diària «d’estupització» si no és amb moltes hores de ciència i capacitat crítica.
Mentre que els canvis estructurals no han arribat: la reforma de la formació del professorat, organitzar i cuidar el marc d’intervenció familiar en l’educació, respectar l’autonomia de centres, evitar la segregació econòmica i cultural, defensar la cultura pròpia…
El grup de treball havia formulat cinc primeres hipòtesis, decantant-se d’allò que és institucional perquè resulta poc útil en el curt i mitjà termini. Apostaven per problemes i solucions que estiguin en un abast pràctic. Fan falta tenir les idees ben clares, més que res. Basta per baratar moltes coses a millor.
5 vies per avançar
1.L’alumnat és competent en intel·ligència comunitària i democràcia?
Intel·ligència en la vida en comú, democràcia de la bona. Es constata que sistemàticament no es fa exercici democràtic, que no es prioritza la història contemporània, que no s’analitza l’actualitat, que no es treballa l’aplicació del pensament ni el diàleg als conflictes reals.
No s’aprèn la democràcia com a competència de funcionament intel·ligent comunitari per resoldre els conflictes, per entendre l’actualitat i per procurar un benestar equitatiu conjuntament. S’han de viure situacions d’exercir la democràcia real, s’ha d’aprendre a analitzar l’actualitat i s’ha d’adquirir un criteri ciutadà que immunitzi de les falsedats, la desafecció i l’alienació.
2.Inclusió de només 6 hores al dia? Es constata que la inclusió encara no s’aplica prou amb l’expertesa ni amb la pluralitat de recursos i metodologies adients. Manquen hàbits del professorat i definir millor les funcions del professorat general i de l’específic, i la manera d’intervenir, sense fer perdre possibilitats al conjunt de l’alumnat. La inclusió és limita al centre, no hi ha garanties en la vida extraescolar.
La inclusió ha d’atendre un nombre creixent de NESE, NEE, pobresa i immigració. Els recursos dels centres tot i créixer no són suficients. Les metodologies de suposats dissenys universals d’aprenentatge no han d’abaixar el nivell acadèmic general. Cal augmentar i diversificar els recursos humans disponibles en el centres, els sistemes d’intervenció i acompanyament fora de l’aula.
Sense articular la inclusió extraescolar, Menorca perd gran part de la rendibilitat de la inclusió escolar i malmet una part de capital humà que després passa factura en disfuncions socials i professionals. Hi ha hagut exemples esplèndids d’intervenció que no es generalitzen ni es mantenen.
3.La cultura banal i globalitzada quines connexions estableix amb les circumstàncies vitals a resoldre per l’alumnat? Es constata el retrocés de la llengua pròpia, la presència insuficient de realitats d’aprenentatge de l’entorn proper de l’alumnat, de situacions significatives, substituït tot per continguts i instruments globalitzadors.
Els darrers anys el consum d’hores creixents de cultura de masses per mitjà d’intermediaris i continguts aliens a la cultura autòctona han contribuït a una pèrdua de coneixements i ús de la cultura . Gran part d’aquesta aculturació són banalitats que només pretenen subjugar emocionalment.
Ni la llengua pròpia ni la interacció cultural amb l’entorn fan prou la feina d’arrelament capaç de prevenir i evitar una part de la desagregació i desvinculació comunitària. L’educació ha de ser crítica amb açò i ha d’oferir un model real i un significat útil del que és fer servir la cultura com a instrument de benestar col·lectiu i comunitari.
4.L’alumnat sap que significa el treball per ser autònom en generació de benestar i condicions de vida? L’aprenentatge del significat del treball, el saber concret que aporten les professions, l’aportació a l’autonomia de generació de recursos individuals i al benestar comunitari és un món pràcticament desconegut en els sectors que no són de formació professional. És una pèrdua equivalent a ignorar les aportacions de la cultura en la formació de l’intel·lecte i la creativitat.
El paper de l’Estat com a pàter protector i el mercat com a solucionador de necessitats són dues idees que s’han convertint en condicionats negatius, embullen respecte de les responsabilitats individuals i de les necessitats veres.
L’objectiu en aquesta línia és emprar el treball com una eina personal de relació amb molts aspectes de la vida, de coneixement, realització i autonomia personal, i de construcció de bé comú. Per açò ha d’estar molt més present com a valor i actitud en les aules. Fer més presents testimonis de com aprenentatges importants del currículum estan vinculats amb les professions, per mitjà de l’exemple de persones de la comunitat educativa i per part de les activitats proposades pel professorat.
5.Per què les escoles, tot i ser territori d’equitat, han perdut gran part de felicitat?
Resignificació del sentit humà. Els participants deixen clar que el sentit humanístic de la feina escolar i, per extensió, de l’educació en general, avui no té prioritat i que queda relegat arran de tantes altres demandes i urgències. Si l’educació no pot fer aquesta funció bé, les repercussions seran negatives en molts àmbits. Dedicar claustres, consells escolars de centre, de municipi i insular a analitzar rutines, activitats, continguts, objectius, hàbits, propostes de la Conselleria… corregibles o prescindibles.
El sector de l’educació infantil és estratègic perquè és on es fonamenten els substrats que faran possible els aprenentatges posteriors. I a Menorca aquest sector, tot i haver estat capdavanter ara en un elevat percentatge està en una situació problemàtica i de patiment. Les professionals depenen de sistemes de concessions temporals i d’empreses intermediàries. Trobar alternatives que situïn les condicions de l’educació infantil en el mateix nivell que la resta d’etapes.
