La preeclàmpsia és una malaltia que desenvolupen algunes dones durant l’embaràs que suposa un augment de la pressió arterial, un augment de la inflor corporal i la presència de proteïnes a l’orina. La malaltia, si no es tracta, pot ser greu provocant lesions a òrgans diana com el fetge, els ronyons, el cervell o la placenta. Quan la preeclàmpsia es complica pot desenvolupar afectacions més greus com convulsions o accidents cerebrovasculars moment en què es parla d’eclàmpsia.
La prevalença de dones afectades de preeclàmpsia està al voltant del 3-5% de tots els embarassos.
El tractament més eficaç és el part provocant major prematuritat, morbiditat neonatal i mortalitat perinatal. Tot i això, recentment hi ha hagut un major interès per part de la societat científica en trobar biomarcadors predictius. Durant més d’un segle, la mesura de la pressió arterial ha sigut la prova que s’ha utilitzat, però només és útil quan la preeclàmpsia ja ha començat a desenvolupar-se.
Biomarcadors predictius
Dues grans organitzacions mundials han fet un recull dels biomarcados predictius wue s’han de tenir en compte:
– Preeclàmpsia prèvia
– Malaltia renal crònica
– Hipertensió crònica
– Diabetis mellitus
– Malaltia autoimmune
– Gestació múltiple
– Edat avançada
– Índex de massa corporal alt
Aquesta informació és útil per la detecció, però només un 41% tindran un resultat positiu. Així que actualment s’ha desenvolupat un nou mètode de detecció en el primer trimestre. Aquest consisteix en la mesura de la pressió arterial de la mare, la resistència de l’arteria uterina materna a través d’ecografia i els nivells d’una substancia anomenada factor de creixement placentari circulant. Amb tota aquesta informació es detecten correctament el 82% dels casos.
Tractament
Quan les mesures en el primer trimestre surten alterades, s’ofereix l’administració d’aspirina com a prevenció de la preeclàmpsia preterme.
Un estudi ha demostrat que l’aspirina en una dosi diària de 150 mg iniciada abans de la setmana 16 de gestació, redueix la incidència en un 62%.
Conclusió personal
Des de fa un any, aproximadament, he detectat més diagnòstics de risc de preeclàmpsia a les dones embarassades que venen a la consulta. Al principi, em vaig preocupar perquè em feia la sensació que alguna cosa no estàvem fent bé com a societat, però després vaig descobrir que era que els paràmetres diagnòstics havien canviat.
Les dones venien a la consulta espantades per aquest diagnòstic, sobretot quan busques informació. Ara acompanyo aquesta angoixa explicant que només és una prevenció i que aquesta medicació no és perjudicial per ella ni per la seva criatura. Els costos personals i hospitalaris de prendre’s una aspirina cada dia són molt més baixos que rebutjar aquest tractament.
