Darrerament pens que hi ha un camí per transitar que pot treure Menorca d’aquesta inèrcia decadent que mena l’illa cap a la irrellevància econòmica, política, lingüística, social i cultural; però, encara que segueixi aquesta via a nivell personal i professional i em vagi molt bé, em gir cap enrere i veig que estic tot sol o amb uns pocs que veuen i pensen el mateix, una elit popular que ens fa sentir que som Colom navegant amb tres caravel·les cap a Orient o el conductor del cotxe que va en contra direcció a l’autopista. Entre les dues opcions, amb reis catòlics i savis de la cort dient que l’expedició és una bogeria i, per sort, com passava amb el navegant que era un jueu dels Països Catalans; amb les dades objectives relacionades, en el cas de l’almirall, amb la geografia, la cartografia i l’art de la navegació, i, en el cas que ens ocupa, en les dades econòmiques, de l’habitatge, de la massificació turística, de la llengua i de la cultura. Encara que l’almirall aventurer no es pensava trobar-se un continent entre Europa i Àsia ningú perjudicat sent el crit de les dades i circula en direcció contrària amb la tranquil·litat de formar part de la majoria i, ja se sap, com més serem més xalarem encara que el Titànic vagi recte cap a l’iceberg; seguiu tocant, companys. És tan gran el nivell de manipulació dels polítics i dels seus altaveus, els mitjans de comunicació, que el GOB convoca una manifestació a Maó per motius econòmics, ambientals i socials -l’IME hauria d’haver-s’hi unit afegint-hi els motius lingüístics, artístics i culturals- tot aportant dades que demostren l’empobriment de la societat menorquina, la contaminació i degradació del seu territori i la dificultat a l’hora d’accedir a feines ben remunerades i a un habitatge digne que els afectats per aquesta decadència continuaran votant els seus perquè s’ha perdut la percepció del bé comú. Com deia Chomsky, la gent ja no creu en els fets. I jo hi afegiria, la gent ja no creu en les dades. És igual que ens diguin que el vaixell menorquí vagi cap a les penyes; cada vegada més pobres, més incultes i amb una llengua pròpia cada cop més desprestigiada. I és igual l’esquerra o la dreta. El passat set de gener va fer deu anys de l’atemptat terrorista a la redacció de la revista Charlie Hebdo. Idò, el director ha amollat una queixa amarga: “És sorprenent que el retorn de l’ordre moral provingui ara de l’esquerra”. Tenia pensat d’anar a la manifestació del GOB però al darrer moment vaig fer un Bob Dylan. Vaig pensar que hi trobaria polítics d’esquerres queixant-se de la situació de ruïna moral i econòmica de Menorca quan hi han contribuït quan han governat. Com deia Shakespeare: “És la plaga del temps en què els bojos guien els cecs”. Sort que hi ha veus netes d’ideologia partidista que diuen la veritat encara que sàpiguen que ningú no els hi farà cas. I anirà a pitjor. Més organitzats, els eivissencs exigeixen major representació institucional, el Consell Insular subvenciona un llibre pirata, l’ajuntament de Ferreries publica un calendari amb dates equivocades, traduccions literals i paraules inventades. Són casos recents que formen part d’un enfilall amb continuïtat. I el que resulta greu és que no passa res. Els bojos guiant els cecs. El Titànic s’ha d’enfonsar, ha de topar contra l’iceberg i s’han de perdre vides humanes i bens materials. Només llavors invertirem milions d’euros per tal de contemplar el derelicte i rescatar-ne les poques restes que hi queden.
LLOSC. Molt curt de vista. Del llatí.
