Itziar Lecea / Ciutadella – Amb només 19 anys, Laura Ribera Mateo ha publicat el seu primer poemari, titulat “Un adiós te brindaré”, un projecte que va començar com un treball de recerca a l’Institut Cap de Llevant de Maó i que, inesperadament, ha acabat prenent forma com una obra literària amb projecció pública. A finals de 2024, Ribera començà la seva carrera literària.
L’ORIGEN DEL PROJECTE: ART I EXPERIÈNCIA PERSONAL
Des de jove, Ribera ha estat atreta per l’art i la humanitat. Va cursar el batxillerat humanístic, tot i que reconeix que durant molt de temps va sentir la temptació de l’artístic. “El sistema educatiu és molt quadrat, amb una estructura molt rígida”, comenta. Per això, quan va tenir l’oportunitat de fer el seu treball de recerca, va decidir enfocar-lo cap a una proposta artística. Inicialment, va considerar analitzar “El mal querer de Rosalía” i la seva connexió amb La Flamenca, una novel·la del segle XIV. Tanmateix, no li acabava d’encaixar i va decidir explorar un tema més íntim i significatiu per a ella: el dol.
La inspiració definitiva va sorgir d’un fet personal molt dolorós: la mort de la seva mare durant l’adolescència. “Em va costar molt expressar tot el que sentia arran de la mort de ma mare”, confessa. Aquest procés de dol es va convertir en l’espurna creativa que la va empènyer a escriure poesia com una forma de verbalitzar les emocions. “Amb el procés de dol que vaig fer, em vaig adonar que parlar-ne ajuda moltíssim. I no només ajuda en el cas del dol per la mort, sinó en altres tipus de dols. Per superar una pèrdua, és important poder-la verbalitzar. La mort és quelcom que passarem tots, i que s’hauria de parlar més. No ha de ser un tabú parlar de la mort d’un ésser estimat”.
UN POEMA COM A DIARI I REFUGI
El poemari, que inclou elements autobiogràfics, va ser per a Ribera un mecanisme d’alliberament emocional. “Hi ha poemes autobiogràfics, contant coses que no anaven bé, etapes dures amb els meus pares, com jo vaig fer front al meu cos amb aquesta pèrdua”, explica. Considera que el procés d’escriptura va ser essencial per tancar el seu propi dol: “Estic segura que el meu propi dol va acabar quan vaig escriure el poemari. Ha estat com un amic i un diari personal que m’ha ajudat a poder treure tot el que duia de dins, les emocions retingudes. Ha estat com una abraçada”.
Però més enllà del valor personal, Ribera espera que el seu llibre pugui ser una ajuda per a altres persones, especialment per a joves que afronten situacions similars. “Diria que sí, perquè estem parlant de gent de la meva edat que, en veure que l’ha escrit algú de la seva generació, serà més senzill que s’hi puguin identificar”, apunta. Per a ella, el dol és una experiència solitària, però creu que la lectura del poemari pot proporcionar un cert consol i sensació d’acompanyament: “A jo m’hauria agradat, personalment, i esper que pugui ajudar a altres”.
DEL TREBALL DE RECERCA A LES LLIBRERIES
El camí per convertir aquest treball d’institut en un llibre publicat no va ser senzill. Després de presentar-lo, els professors del jurat van veure el seu potencial i van encoratjar Ribera a explorar la possibilitat de publicar-lo. “Vaig dir-li a mon pare, i ell em va animar a provar-ho”, recorda. Així va començar un procés en què va comptar amb l’ajuda d’una coneguda del seu pare vinculada al món editorial. Finalment, el poemari s’ha publicat amb Alentia.
Ribera encara no s’acaba de creure que un projecte que va néixer a les aules hagi evolucionat fins a convertir-se en un llibre que ha arribat al públic. “Va ser a finals de juny que em van dir que el poemari tirava endavant. Per jo era un treball d’institut, però s’ha convertit en un projecte molt més gran”, celebra.
Amb aquesta publicació, Laura Ribera espera fer arribar el seu missatge a més persones i contribuir a trencar el tabú de la mort i el dol, especialment entre la joventut. “Esper que tengui una bona rebuda i que ajudi a persones joves”, conclou. El seu poemari no només reflecteix el procés personal d’una jove que ha après a gestionar la pèrdua, sinó que també obre una porta perquè altres puguin fer el mateix.
