Neix el 5 de gener de 1884 al Pla de Santa Maria (Tarragona). És fill de Joan Martí Ribé (Tarragona) i Maria Antònia Bella (Valls). Es llicencia en Farmàcia i aviat passa a Menorca. El 1908 ja regenta la farmàcia de la viuda Bofill as Mercadal. Deu passar prest a la farmàcia des Migjorn Gran, on el trobem ja el 1909. De la seva estada as Migjorn Gran han quedat les col·laboracions en la publicació Llum Nova (1812-1913). El 1916 treballa a Sant Lluís i és president del Centre Catòlic i l’Adoració Nocturna (1917). El 1918 es casa amb Catalina Camps Riudavets (Migjorn, 1896 – Ciutadella, 1989), filla de Francesc d’Albranca. Probablement, aquesta relació amb el folklorista influeix en la seva afició per la història i l’arqueologia. Els anys vint el tornem trobar a Migjorn i, dada curiosa, sabem que dona alguns concerts de piano. Malgrat que ballen les dades, el 1918 deu adquirir la farmàcia de Miquel Seguí, que estava radica davall ses Voltes (Ciutadella). Cap al 1926, la traspassa a Catalina Llabrés. L’any 1930, obra la que serà sa farmàcia Martí al carrer Bisbe Vila/Santíssim. Després de la guerra, el 1943, es crea el setmanari El Iris a partir d’una antiga capçalera. En aquesta fundació intervé, entre altres, Martí Bella. Durant els anys seixanta mantindrà la secció “Del Cor del Poble”, amb articles en català sobre religiositat popular o sobre la mateixa idea de Folklore. Durant 6 anys hi tindrà una secció setmanal a El Iris: “Instantáneas”, on parla de temes de la ciutat amb gràcia i, en algunes ocasions, to crític. “Instantáneas” es mantindrà gairebé fins a la seva mort. També escriu sobre cultura popular, amb articles com el dedicat a Francesc d’Albranca (Revista de Menorca. Abril 1947) o el llibret “Del origen de las fiestas de San Juan en Ciudadela”, a partir d’una conferència pronunciada a la secció d’estudis del Cercle Artístic, i editada en el núm., 14 de Monografies Menorquines (Al·lès, 1955). A més, Martí Bella es dedica del tot a l’arqueologia, amb investigacions, excavacions, amb reflexions que donen lloc a articles interpretatius. Serà Delegat d’excavacions arqueològiques a Ciutadella, membre de la Junta del Museu Històric i Artístic, etc. Durant un temps serà tresorer de la Capella Davídica. La seva rebotiga serà lloc de reunió dels aficionats i estudiosos de l’arqueologia menorquina. Coneguda és aquella anècdota de quan negà el vot a García Parreño, conservador que competia amb el republicà Teodor Canet, perquè el cap dels conservadors de Ciutadella deixava que un ullastre malmetés la naveta des Tudons, de la seva propietat, i com aquest va haver de treure l’ullastre i alliberar el monument per aconseguir el seu vot. Martí Bella era, a més d’home de dretes, tossut, vehement, apassionat. Abans de morir està acabant el seu estudi “Revaloración de los monumentos megalíticos menorquines”. Mor el 18 de gener de 1970. La seva labor farmacèutica la continua el seu fill, Francesc, i més tard la seva neta, Caterina. La seva labor investigadora fa que l’any 1997, l’Àrea d’Arqueologia i Història de la Secció d’Estudis del Cercle Artístic esdevingui la Societat Històrica Arqueològica Martí Bella. Per recordar-lo, l’Ajuntament de Ciutadella posa el seu nom a un carrer de la ciutat.
