L’historiador Francesc Hernández Sanz, en la seva “Historia de Menorca” escriu que en l’any 1480 arribà a Ciutadella el Visitador General dels Convents d’Agustins, el pare F. Rexach, el qual “en acción de gracias a Nuestra Señora del Socorro, invocada por él en una horrorosa tempestad, de la cual pudo escapar con vida” donà nom del Socors al convent d’agustins que va fundar a Ciutadella, el qual estava ubicat fora dels murs de la ciutat, davall d’una barbacana del port. El convent fou destruït pels turcs (l’any 1558) i per qüestions de seguretat i defensa la seva nova seu fou traslladada, l’any 1614, dintre la ciutat, en una casa ubicada a la plaça de l’Olm de Ciutadella.
El nou convent del Socors (construït per fra Miquel Subirats i Palmer, el componien una gran església, un espaiós convent i una horta, però a més, la institució agustina era propietària de nombroses possessions en els termes de Ciutadella i Sant Cristòfol (avui Migjorn Gran), les quals abastien totes les necessitats dels frares que habitaven en les seves dependències.
La primera pedra de l’església fou col·locada l’any 1619, segons els plànols, portats des de Madrid, pel pare fra Miquel Subirats, i executats pel mestre picapedrer mallorquí Jaume Roig, el qual s’afanyà en la seva construcció fins l’any 1631, en que morí. L’obra fou prosseguida el 1648 pel mestre Pere Serralta, també mallorquí, i es pot considerar acabada l’any 1760. D’estil renaixentista, d’esvelta façana, coronada per dues grans torres gemel·lars que sobresurten per damunt tots els edificis de la ciutat, foren construïdes el 1741, i són un referent per la població. L’església, de planta de creu llatina, construïda amb una gran volta de canó, està decorada per vuit grans temes pictòrics, realitzats al fresc, representant escenes del Llibre dels Reis, de finals del segle XVIII; Les pintures són obres del pintor suïs Joseph de Dalt, que treballà a Ciutadella durant vint anys. Malauradament, l’església i les pintures durant els anys 1936 – 39 foren mutilades i sofriren grans desperfectes..
Les obres del convent d’agustins, avui Seminari Conciliar, s’iniciaren el 1616 i no s’acabaren fins el 1676 gràcies a les gestions fetes a la Cort pel seu prior, fra Miquel Subirats, que aconseguí del rei poder concedir el títol de cavaller a aquelles persones que aportessin diners a l’obra. És per aquest motiu que les claus de volta del claustre del convent estan decorades amb escuts nobiliaris dels col·laboradors de l’0bra, motius heràldics que s’alternen amb la simbologia religiosa i Mariana de l’0rde agustina.
El claustre, format per gruixudes i robustes pilastres de base rectangular, suporten elevades voltes que permeten quatre amplis corredors, on sobren dependències comunes que servien d’aules, tallers, ferreria, cuina, “De Profundis” i el refetor. Aquestes darreres dependències foren construïdes pel mestre Joan Amorós Cantallops (una família de mestres picapedrers de Ciutadella). En el primer pis, els corredors donen entrada a diverses habitacions, a la capella, la biblioteca, el rectorat, el museu … les parets dels corredors superiors estaven decorades amb grisalles, emmarcant les portes d’accés. A sobre, a un segon pis, a manera d’àtic, hi ha altres dependències, probablement les cel·les dedicades a estança dels antics seminaristes. En mig del claustre, convenientment enjardinat, un artístic brocal de cisterna recull l’aigua de pluja dels terrats, el qual ostenta un escut heràldic que recorda el seu benefactor.
Després de la Desamortització del convent, a causa de la Llei de Mendizabal (de l’any 1835), els béns conventuals foren requisats per l’Estat, i posteriorment cedits en part a l’Ajuntament de Ciutadella, el qual pretenia ubicar en ell les noves Cases Consistorials, el Tribunal de Primera Instància i l’Escola d’Ensenyança primària. Però el mateix Consistori, a requeriment del marqués d’Albranca, aleshores Batlle de la Corporació Municipal, el cedí gratuïtament al bisbe, el qual feia poc que havia arribat a Ciutadella, per ésser convertit en Seminari Conciliar.
Durant el temps que el convent va romandre en mans del Consistori, en ell es va instal·lar el primer teatre i la primera impremta. El convent del Socors gaudia d’una rica i sumptuosa biblioteca, que degut a la Desamortització va ésser motiu de gran preocupació pel Consistori, ja que ordenances rebudes de la Diputació Provincial es pretenia que els seus volums fossin portats i dipositats a la ciutat de Maó, per nodrir la Biblioteca Pública de Menorca.
L’horta del convent agustinià no va ésser inclòs en la cessió feta per l’Estat al Consistori de Ciutadella, raó per la qual aquella va haver de ser adquirida a través d’una subhasta, a fi d’aconseguir recuperar-la. Ara sabem que l’horta del convent va ésser convertida en Plaça de Mercat (Plaza de Abastos, originàriament), la qual fou inaugurada durant el període revolucionari de 1868-1874, amb el nom de PLAZA DE LA LIBERTAD, retolació que encara avui figura esculpida en una gran placa de marbre que presideix la plaça.
Restes evidents del convent, i que encara es poden observar són les grisalles (pintures negres) que decoraven i estan a punt de perdre’s en algunes de les parets interiors i exteriors del ex convent.
El convent de Sant Agustí s’abastia de les nombroses propietats rurals que posseïa, i que eren arrendades a famílies pageses de Ciutadella i Ferreries. A Ciutadella, a més de l’horta a l’interior de la població, on es cultivaven verdures, l’entitat religiosa posseïa al terme de Ciutadella les possessions de Son March i Son Marquet, i al terme de Migjorn Gran (abans sant Cristòfol) les propietats de Binicodrell de Dalt, Binicodrell de Baix, Sant Adeodato, Sant Agustí, Santo Tomàs, La Vall i Santa Mònica. La majoria dels seus noms eren titulars al·lusius als sants de l’Orde agustina.
