Sortim d’uns dies de festa per tornar a celebrar. Aquesta setmana, però, d’una manera més nostra, més sentida. Si durant el Nadal i Cap d’Any reflexionam sobre l’any que deixam enrere i els propòsits que han de guiar el nostre 2025, la festivitat de Sant Antoni i la Diada del poble de Menorca, hauria de servir, de cada vegada més, per reivindicar la nostra identitat.
Què és allò que ens fa menorquins? Potser si ho demanam a algú que ve a fer el mes d’agost de vacances, ens dirà que les magnífiques platges, el formatge de Maó i la parsimònia amb què ens prenem la vida. Però, i si ens ho demanam a noltros mateixos? A l’entrevista amb el regidor de Comerç, Fires i Mercats, Bernat Casasnovas, apunta a certs temes que, de cada vegada més, s’estan reivindicant des de diferents sectors: els oficis tradicionals -que perdem més ràpidament del que seria desitjable-, el lligam amb el nostre territori més enllà de la costa, les festivitats arrelades, com és la pròxima del mes de febrer del Darrer Dimarts -per damunt del dia de la sobrassada-, aquells elements únics, com és la cultura talaiòtica, però també les races de bestiar autòcton…
Són molts els punts de “menorquinitat” que no hauríem de deixar perdre, perquè les amenaces, a banda d’arribar de fora, també sorgeixen des de dins. Menorca ha estat sempre, per la seva condició insular, un territori de tradició oral, de llegar el coneixement de pares i mares a fills i filles. D’àvies a néts. De mestres a mossos. L’evolució, en tot, és natural. Però si hem de vendre que som una illa tradicional, única i arrelada, hauríem de continuar predicant amb exemple.
Potser, a la llista de propòsits d’aquest 2025, no estaria malament poder plantejar-nos què significa, per a cadascun de noltros, ser menorquí.
