El dia 9 d’octubre de 1614, per ordre de S. M. el rei Felipe III, dictada l’any 1613, el convent dels religiosos agustins, situat a la riba del port de Ciutadella, va manar ser esbucat, i construït en el seu lloc un nou baluard defensiu, ja que es temia que una nova incursió turca pogués fortificar-se allà i expugnar amb més facilitat la ciutat, la qual encara no estava totalment circumdada per la nova muralla renaixentista.
L’ordre reial va obligar als monjos agustins a cercar refugi dintre la ciutat, en unes cases de propietat de Francesc Mascaró (senyor de Torrellefuda) on assentar el convent. Dit senyor va posar com a condició als monjos celebrar una missa els diumenges i els dies festius per ells i els seus parents.
El trasllat a la nova casa s’efectuà durant la regència del governador valencià D. Gaspar de Castellví i essent prior del convent el pare lector de Teologia fra Miquel Subirats, natural de Ciutadella. l’any 1616.
El monjos agustins varen ocupar les cases del referit Francesc Mascaró situades a la Plaça de l’Olm amb una situació molt precària, motiu pel qual el prior Miquel Subirats va decidir partir a Madrid per visitar la Cort, on suplicar al rei es dignés compensar, d’alguna manera, la desfeta del convent i la situació dels monjos, i poder edificar un nou convent i església dintre la ciutat.
El rei Felipe III va fer algunes concessions al pare Subirats i li atorgà “gracias sobre algunas señorias directas, sobre los campos llamados d’En Bonet y sobre viñas y huertas de Tirasech, cobrando el diezmo de sus frutos y laudemios”.
Fra Miquel Subirats era natural de Ciutadella, fill de Jaume Subirats i Catalina Palmer. Va néixer l’any 1574 i va professar en el convent de Nostra Dona del Socors, extra-murs de ciutat el 25 de març de 1590, i amb 16 anys d’edat a mans de fra Rafael Texeres, prior del convent. La seva aplicació i agudesa el feren mereixedor de ser nomenat Lector de Teologia del convent. A més, fou elegit prior del mateix l’any 1614, i degut a la seva eficàcia tornà a ser-ho l’any 1620.
Durant l’epidèmia de pesta que patí Ciutadella l’any 1618, va desenvolupar una exemplar activitat, tant espiritual com sanitària, en ajuda de la població, amb el risc de ser víctima del contagi.
Essent prior del convent, passà a Roma per sol·licitar de S. S. el Papa Lleó XI que nomenés una quart Definidor per les Illes, de la província (del regne) d’Aragó, en 1618.
De retorn a Ciutadella, i en vista de la precària situació en que estaven els frares agustins en aquelles incòmodes cases, decidí passar a la Cort per implorar remei al rei. Allà va suplicar a Felipe III una compensació econòmica per la pèrdua forçada del convent, el qual, malgrat les dificultats d’Hisenda, aconseguí 121.500 reales castellans, quantitat en que s’havia justi preuat el valor de l’antic convent.
També aconseguí del monarca (17 de setembre de 1616) altres 50.000 reales castellans, creant títols de cavallers i nobles a Mallorca, Menorca i Sardenya, pagant cadascun d’ells la seva quota. Els primers en aconseguir aquella gentilesa foren:
D. Gabriel Squella de Menorca …………….. 5.000 reales castellans
D. Jorge Sureda del Call de Mallorca ……… 7.500 reales castellans
D. Jorge de Santa Cilia de Mallorca ……… 7.500 reales castellans
D. Bonifacio Capay de Sardenya …………… 15.000 reales castellans
D, Francisco Masons, de Sardenya …………. 15.000 reales castellans
L’any 1617 assistí al Capítol celebrat a València, on va ser elegit Definidor de les Illes Balears, i com a tal assistí al Capítol celebrat a València el 15 de juny de 1619.
Des de València embarcà a Mallorca i d’allà a Menorca, arribant a Ciutadella el 2 de juliol de 1619. Una vegada a Ciutadella va preparar tot el necessari per la fàbrica del nou convent, i aconseguí que fos col.locada la primera pedra el 28 d’agost amb tota solemnitat, amb l’assistència dels Jurats de Ciutadella, i essent prior frai Fulgencio Ferrer.
A primers dels mes de febrer de 1620, i després de passar per Barcelona on assistí a un Capítol de a seva orde, tornà a la Cort, on el rei li va concedir una altre privilegi per poder armar nous cavallers, fins arribar a recaptar 30.000 reales castellans. Amb aquest privilegi arribà a Ciutadella el 25 d’abril de 1622, on va crear les famílies nobles següents:
D. Onofre Martí de Ciutadella …………………. 5.000 reales castellans
D. Domingo Marqués de Maó …………………. 5.000 reales castellans
D. Marcos Olives de Ciutadella ……………….. 5.000 reales castellans
D. Bartolomé Mercadal, d’Alaior ……………… 5.000 reales castellans
i dues famílies més de noms desconeguts ……… 10.000 reales castellans
El pare Miquel Subirats, nombrat Definidor en tres ocasions va morir en el mes d’octubre de l’any 1632 a l’edat de 58 anys, essent Definidor General de les Illes Balears.
