Pilar neix a Ciutadella el 5 de desembre de 1937. És filla de Bernat Benejam Ferrer i Apol·lònia Arguimbau Ferrer. Té tres germanes: Francisca (1933), Apol·lònia (1934) i Joana (1940) [Padró 1945]. Sa mare pertany a la família d’armadors i naviliers i son pare, que també hi treballa, és el conegut pintor paisatgístic. Pilar es casà el 1966 amb Joaquim Farré, professor de Llengua catalana, i és mare de dues filles: Marta i Maria. Ella estudia a ca ses monges, on també comença batxillerat que acaba a l’Institut de Maó a catorze anys. Fa estudis per a mestra a l’Escola de Magisteri de les Illes Balears, interna en un col·legi de monges, entre 1952 i 1955. Mentre fa Magisteri, Pilar estudia el batxillerat superior per a poder entrar a la Universitat, a Barcelona, per fer Pedagogia, estudis que realitza entre 1955 i 1960. En el curs 1960-1961 entra com a professora ajudant a l’Escola de Magisteri Jaume Balmes (Barcelona), per continuar després com a ajudant de classes pràctiques de Didàctica General a la Facultat de Filosofia i Lletres (curs 1961-1962). Va deixar la carrera universitària amb la convicció que per formar mestres calia treballar de mestra. Ingressa més tard a l’escola Costa i Llobera (1964-1975), que ja segueix models de renovació pedagògica; a aquest centre es troba a Enric Lluch, i serà aquest que la cridarà com a professora ajudant a la UA i l’animarà i acompanyarà els primers anys com a formadora de mestres. En aquesta mateixa època compatibilitza la feina amb la de l’Escola Talitha (1964-1972) i a l’Escola Normal de l’Església “Sagrado Corazón” (1968-1970), sempre a Barcelona. Entre 1960 i 1963 fa la llicenciatura d’Història. En el curs 1971-1972 entra com a professora adjunta contractada a la UAB, amb dedicació plena per impartir “Introducció a la Geografia Humana”, cosa que va fer durant uns anys. Entre el 1974-1979 va ser directora interina de l’Escola de Mestres de la UAB. Moltes de les seves experiències professionals s’encavalquen en el temps. Va ser membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i sòcia numerària de la Societat Catalana de Geografia. Entre 1974 i 1976 va fer feina com interina a l’Escola de Formació del Professorat d’EGB a Sant Cugat, on va donar Didàctica de Geografia i Didàctica de Ciències Socials, fins al 1985. A partir de 1985 treballa com a catedràtica d’Escola Universitària i presenta la tesi doctoral. També ha format part de comissions i grups de feina en qüestions de formació del professorat a Catalunya i Espanya, assessora de l’administració en diverses qüestions. El maig de 1986 va ser elegida directora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i les Ciències Socials, càrrec que va ocupar fins al juliol de 1988, que és quan passa en comissió de serveis especials a la Diputació de Barcelona com a Coordinadora de l’Àrea d’Educació, reincorporant-se a la Universitat per petició pròpia el setembre de 1991. El 1994 fa oposicions a catedràtica de universitat Aquest mateix any va ser nomenada directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, càrrec que deixa per petició pròpia el setembre de 1998. Durant tota la seva vida, Pilar ha mantingut fermes i fructíferes relacions amb el món de l’educació a Menorca, sobretot a través del Moviment de Renovació Pedagògica. És també autora de més de cent obres relacionades amb el seu camp de coneixement i nombrosos estudis i articles a revistes especialitzades. Pilar Benejam ha rebut distincions, guardons i premis al llarg de la seva trajectòria: Filla distingida de Ciutadella (2002); premi Ramon Llull (2003); Creu de Sant Jordi (2004); Fabiol de Plata (2015); premi Emili Darder d’OCB (2016); “Filla Il·lustre de Ciutadella” (2018); doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (2019) i UIB (2021).
