La UNESCO ha donat el vistiplau definitiu de l’ampliació de la Reserva de Biosfera de Menorca aquest matí a París durant la celebració del Consell Internacional de Coordinació (CIC), reunió anual on l’organisme internacional incorpora noves reserves de biosfera a la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera del Programa MaB sobre l’Home i la Biosfera.
La delegació espanyola a París ha estat encapçalada per representants del Ministeri de Transició Ecològica d’Espanya, membres de Reserves de Biosfera i de territoris candidats a ser designats com a reserva en aquesta sessió del CIC. La Reserva de Biosfera de Menorca ha estat representada per la Presidenta del Consell Insular en funcions, Susana Mora, el conseller Aram Ortega i la directora de la Reserva de Biosfera de Menorca, Irene Estaún.
Nova delimitació de la Reserva Biosfera de Menorca
La nova delimitació convertirà a Menorca en la reserva de biosfera amb més superfície marina de la Mediterrània. L’ampliació contribuirà amb la conservació del sistema marí i permetrà aplicar noves polítiques de sostenibilitat. Concretament, s’amplia la reserva a 514.485 ha enfront de les 71.191 ha actuals gràcies a la incorporació de la zona marina que envolta l’illa, des de la costa fins a 12 milles endins. Així, es delimitaran dues zones nucli; el Parc Natural de s’Albufera des Grau i la reserva marina del nor de Menorca.
La Presidenta en funcions del Consell Insular, Susana Mora, ha volgut destacar que aquesta fita s’ha pogut aconseguir gràcies a l’esforç de la societat menorquina i el seu compromís entorn a la Reserva de Biosfera. A més a més, Mora ha afegit que «des del Consell assumim aquest nou repte amb responsabilitat i prenent el pols al canvi climàtic per a convertir el nostre territori terrestre i marí en un lloc referent en matèria de polítiques de sostenibilitat i equilibri entre activitat humana i medi ambient».
Una fita assolida amb el suport de la societat menorquina
L’informe amb la proposta d’ampliació i re –zonificació elaborat pel Consell Insular de Menorca va ser presentat l’estiu del 2017 al Comitè Espanyol del programa MaB de la UNESCO. El consell científic del Comitè Espanyol del MaB va declarar favorable la proposta el passat mes de juliol del 2018 i més tard, al setembre va ser aprovat definitivament pel Comité Nacional del Mab qui va elevar-la a la UNESCO.
Cal esmentar que aquesta proposta ha estat dissenyada a partir de criteris tècnics i científics, i que ha comptat amb la participació activa de tota la societat menorquina, del Consell Social i del Consell Científic de la Reserva de Biosfera. També ha comptat amb el suport de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri per la Transició Ecològica del Govern d’Espanya així com de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern Balear.
Els valors naturals de la Reserva de Biosfera de Menorca
A l’espai marí inclòs a la Reserva de Biosfera de Menorca, s’han identificat en total 10 tipus diferents d’hàbitats, que es poden subdividir en 24 categories o subtipus diferents. El seu estat de conservació es considera entre bo i molt bo, sobretot en comparació amb els hàbitats de les costes continentals, tot constituint una molt bona representació dels hàbitats marins típics de la Mediterrània Occidental.
L’espai contemplat inclou una àmplia representació d’hàbitats infralitorals (els que estan compresos entre els 0 i els 35m de profunditat), de pisos circalitorals (35-200m) i batials (a partir de 200m). Hi destaquen el coral·ligen i els fons rocosos amb gorgònies, els boscos de Laminaria rodriguezzi i els boscos d’algues del gènere Cystoseira. També s’hi troba el maërl, constituït per algues calcàries de creixement molt lent i, com a conseqüència, molt vulnerable als impactes antròpics, sobretot a la pesca.
Quant a les espècies, destaca la gran quantitat d’aus i cetacis que hi viuen de forma permanent o bé utilitzen l’àrea com a espai de pas i alimentació. Pel que fa als cetacis, hi destaca l’abundància de dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba), el catxalot (Physeter macrocephalus) o el cap d’olla (Globicephala melas). Tot i que no tan comú, pot albirar-se també el dofí comú (Delphinus delphis) i la balena amb bec de Cuvier (Ziphius cavirostris). També s’hi poden arribar a observar rorquals (Balaenoptera physalus) tot i que són més comuns a altres zones de la Mediterrània més productives com ara el Golf de Lleó.
El Canal de Menorca representa, probablement, la principal àrea d’alimentació per a les aus marines a l’àmbit de les Balears, destacant-hi les poblacions de baldritja balear (Puffinus mauretanicus), i la baldritja gran (Calonectris diomedea), el corb marí (Phalacrocorax aristotelis) i la gavina corsa (Larus audouinii). Altres espècies d’interès són la baldritja petita (Puffinus yelkouan) amb presència regular i possible cria a Menorca, així com el fumarell negre (Chlidonias niger) al llarg de la seva migració.
