Amb el signe de les cendres al cap, dia 5 passat, dimecres, vam iniciar el temps quaresmal que ens prepara per a celebrar el triomf pasqual de Crist, triomf que ens recorda, com ens assenyala el Papa Francesc en el seu missatge de quaresma d’enguany, les paraules de sant Pau: “La victòria ha engolit la mort. Oh mort, on és la teva victòria? On és l’agulló que t’incitava?” (1Co 15,54-55).
El Papa, el 6 de febrer passat, es demanava: ¿Què significa caminar junts en l’esperança i descobrir les crides a la conversió que ens adreça Déu de manera personal i comunitària? I responia.
Abans que res, “caminem”. El lema del Jubileu, “Pelegrins d’esperança”, fa pensar en el llarg viatge del poble d’Israel cap a la terra promesa; és el difícil camí des de l’esclavitud a la llibertat. Recordant l’èxode bíblic, tinguem present a tants que fugen de situacions de misèria i de violència, cercant una vida millor. ¿Esteim en camí o vivim paralitzats, amb por i falta d’esperança?
En segon lloc, “caminem junts”. Els cristians esteim cridats a fer camí junts, a avançar colze a colze i sense trepitjar o dominar a ningú, sense deixar ningú enrere o exclòs. I el Papa ens assenyala: “En aquesta Quaresma comprovem si en la nostra vida (família, llocs on treballem, comunitats parroquials o religioses), som capaços de caminar amb els altres, d’escoltar, de vèncer la temptació de tancar-nos en la nostra autorreferencialitat, ocupant-nos només de les nostres necessitats”. ¿Tenim una actitud d’acollida cap a les persones que se’ns apropen i a tots els qui són lluny?
En tercer lloc, “caminem junts en l’esperança”. L’esperança que no defrauda (Rm 5,5) és el missatge central del Jubileu i l’horitzó del camí quaresmal cap a la victòria pasqual. Com ens ensenya Benet XVI a l’Encíclica Spe salvi: “L’ésser humà necessita aquesta certesa que li fa dir: “Ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre” (Rm 8, 38-39).
Aquesta és, per tant, la tercera crida a la conversió: la de l’esperança, la de la confiança total en Déu, la de la vida eterna. ¿Vivim l’esperança que ens ajuda a llegir la història i ens impulsa al compromís per la justícia, la fraternitat i la cura de la casa comuna, actuant de manera que ningú quedi enrere?
