Les Illes Balears va mantenir el ritme de creixement del 2023 amb una taxa positiva del 4 % el 2024. Així es desprèn de l’Anàlisi de Conjuntura de les Illes Balears del primer trimestre de 2025, que han presentat avui el vicepresident del Govern de les Illes Balears, Antoni Costa, i la directora general d’Economia i Estadística, Catalina Barceló. Aquest increment és superior a la mitjana nacional (+3,2 %) i està molt per sobre del registrat a la Unió Europea (+1,0 %). «L’economia de les Balears presenta un fort dinamisme econòmic que ha superat, i ho dic amb orgull, totes les expectatives», ha assegurat Costa, qui ha recordat la prudència del Govern en les estimacions.
«Aquesta progressió ha obligat també a revisar el creixement de 2023 fins a aconseguir un 4,1 %», ha explicat Barceló, la qual ha ressaltat que es registren taxes positives en tots els sectors: agricultura i pesca (+1,5 %), indústria i energia (+2,6 %), construcció (+1,9 %) i serveis (+4,3 %). Per illes, Mallorca recupera més terreny el 2024 amb un creixement del 4,4 %, seguit per les Pitiüses (+3,3 %) i Menorca (+1,5 %).
En conjunt, les Illes Balears van créixer per sobre del 4 % en el tercer i el quart trimestre de l’any passat, per sobre de l’augment del total d’Espanya (+3,5 %) i de la Unió Europa (+1,4 %) en el darrer període de 2024. Els serveis han continuat tirant l’economia de les Illes, amb un 4,7 % d’increment, encara que la resta de sectors també s’han mogut a l’alça en el darrer trimestre: agricultura i pesca (+13 %), indústria i energia (+3,2 %) i construcció (+2,7 %). Per illes, Mallorca creix en el darrer tram de l’any un 4,4 %, mentre que les Pitiüses un 1,8 % i Menorca un 1,5 %.
La tendència de l’economia balear es mantindrà el 2025 i l’arxipèlag mostrarà taxes de creixement elevades, amb un 2,7 % de pujada segons la darrera previsió del Ministeri d’Hisenda, una dècima per sobre de la millora del total d’Espanya.
En matèria turística, 2024 va presentar la despesa mitjana per turista i dia més alta registrada fins ara (187 euros), fet que suposa un increment del 44,3 % des del 2016, fins a assolir una despesa total de 22.381 milions d’euros (+12,2 %). La despesa per persona també millora respecte d’anys anteriors, amb 1.195 euros (+7,0 %). Les pernoctacions continuen també a l’alça (4,4 %), mentre que es manté l’estada mitjana de 2023 (6,4 dies). L’arribada de turistes també va créixer el 2024 (+4,9 %) fins a aconseguir els 18,7 milions de persones, degut fonamentalment a la pujada dels visitants estrangers (+6,1 %). A més, el començament de l’any confirma les expectatives de creixement en despesa i turistes, superant els anys prepandèmia, amb una variació anual de la despesa per persona i dia del 8,0 % en el primer mes de 2025.
D’altra banda, la facturació del sector de serveis es manté en expansió, amb un creixement acumulat el 2024 del 7,0 %, el segon més alt d’Espanya (3,0 %). També, més moderadament, augmenten les vendes del comerç al detall de l’any.
Respecte de l’habitatge, fins a setembre de 2024 es van incrementar els habitatges lliures iniciats (+12,3 %) i acabats (+4,2 %). A més, es va registrar una forta pujada dels habitatges visats a les Illes durant l’any passat, amb 3.371, és a dir, un 13,3 % més. Així mateix, la compravenda d’habitatges modera el descens en els darrers mesos de l’any, mentre que la pujada del preu de l’habitatge (índex general) a les Illes (+6,6 %) queda per sota de la d’Espanya (+8,4 %).
El mercat laboral, per part seva, aconsegueix una xifra d’afiliació rècord, amb 555.954 afiliats (+3,5 %), mentre que la balança comercial genera un superàvit de 1.018 milions d’euros, amb una millora acumulada de les exportacions del +9,9 % i un descens de les importacions del -14,1 %.
En aquesta ocasió, s’ha analitzat com a repte la transformació digital com a palanca del PIB per càpita. En primer lloc, Barceló ha explicat en què consisteix l’Índex d’Intensitat Digital (IID), que mesura els avanços i l’assoliment dels objectius digitals dels països membres i regions a partir de 12 variables que aborden les vendes electròniques, les mesures de seguretat TIC adoptades, la contractació d’especialistes en TIC i la formació del personal, l’ús de la intel·ligència artificial, l’accés remot i la realització de reunions en línia, etc.
A més, analitzant la vinculació entre transformació digital i el PIB per càpita, «s’observa com els països europeus que encapçalen la transformació digital (el seu teixit empresarial aconsegueix entre un 80-90 % d’intensitat digital bàsica), són també líders en PIB per càpita (que se situa entre els 40.000 € i 50.000 €)». Per tant, ha conclòs Barceló, «la transformació digital impulsa la productivitat, optimitza els processos i aconsegueix una major eficiència i competitivitat. I, per tant, s’estableix una relació directa i positiva amb PIB per càpita».
En el cas de les Balears, en 2022 tres de cada quatre pimes (73 %) aconsegueixen un nivell d’intensitat digital baix o molt baix, un percentatge similar a la mitjana nacional (72 %) i lleugerament per damunt de la mitjana europea (68 %). I en 2024, els números a les Illes es mantenen (71 %), però es registra un major esforç innovador en la resta d’Espanya (67 %), que gairebé iguala amb la mitjana continental (66 %).
A més, el 69 % de les pimes balears compten amb un nivell bàsic de serveis digitals i el 31 %, un molt baix. Aquestes xifres són més baixes que la mitjana espanyola (75 %), encara que segueix per damunt de la mitjana de la UE (58 %). El nivell és comparable a les pimes de França (69 %), Croàcia (64 %), Romania (70 %) i Lituània (67 %), encara que està lluny de l’objectiu de la Comissió Europea per a 2030 (90 %).
