Redacció / L. Fíguls / N. Romero/Barcelona – Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert un mecanisme biològic que explica com l’exposició a radiació ultraviolada (UV) en nounats pot provocar un tipus de melanoma en el futur. L’estudi revela que si l’exposició a una radiació solar amb una intensitat suficient per tenir una reacció cutània es produeix simultàniament a l’activació del gen BRAFv600E -una mutació que es troba en general a les pigues o taques- pot desencadenar una proliferació descontrolada de cèl·lules canceroses. La investigació, publicada a la revista científica Oncogene, també ha identificat UPP1, una molècula implicada en aquest procés, com una possible diana terapèutica per evitar la progressió del melanoma.
Cada any es diagnostiquen uns 150.000 nous casos de melanoma a Europa, una xifra que es preveu que augmenti a causa de la crisi climàtica i altres factors. Tot i l’elevada incidència, encara es desconeixen molts aspectes del procés que en provoquen l’aparició i expansió.
Un estudi del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR, amb la col·laboració del Servei de Dermatologia de l’hospital i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha descobert un mecanisme que contribueix a la transformació dels melanòcits, les cèl·lules productores de melanina. Aquest mecanisme oferiria una possible explicació a l’aparició de melanomes sense un origen primari clar, és a dir, sense que hi hagi una piga o una taca associades.
La investigació actual ha posat el focus en el rol que té la mutació BRAFv600E en aquest procés i el desenvolupament o no d’un melanoma. Es coneix que els nevus posseeixen aquesta mutació en el 80% dels casos. Durant la formació d’una piga, aquesta mutació inicialment estimula el creixement dels melanòcits, però en una fase posterior en frena la proliferació. En més de la meitat dels melanomes malignes diagnosticats aquesta mutació també hi és present. Això significa que en alguns casos la mutació activa la primera fase, la de creixement, però no la segona, on es desenvolupen els mecanismes supressors tumorals.
A més, que l’exposició a la radiació UV amb una intensitat suficient per generar una reacció cutània, com eritema (enrogiment de la pell) o aparició de butllofes, provoca un augment de les probabilitats de tenir un melanoma en el futur era un fet conegut, però es desconeixia com succeïa. L’estudi revela que si aquesta exposició es produeix simultàniament a l’activació del BRAFv600E es desencadena una reprogramació en l’expressió genètica que permet la proliferació descontrolada de cèl·lules canceroses”.
“El que hem vist és que si l’alteració genètica i la radiació es donen de manera simultània es produeix la transformació cel·lular de manera menys progressiva i més dramàtica, generant els tumors fins i tot directament sense passar per les lesions benignes”, afirma el doctor Juan Ángel Recio, cap de grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR i director de l’estudi, en declaracions a l’ACN. “Aquesta descoberta és important perquè molts dels melanomes no tenen un origen primari associat i donaria una possible explicació sobre com apareixen”, afegeix.
I és que un dels grans enigmes de la recerca en melanoma és per què alguns processos de creixement de melanòcits produeixen nevus o pigues benignes, mentre que d’altres deriven en melanomes malignes. També hi ha un petit percentatge de nevus benignes que evolucionen a melanoma passat un temps.
Els investigadors han provat l’efecte de la radiació concomitant amb l’activació de l’oncogen en ratolins petits per analitzar aquesta exposició a edats precoces. L’equip ha observat que si només s’activa l’oncogen no es desenvolupa un tumor, mentre que si a més hi ha radiació, més del 80% en desenvolupen.
Mitjançant models animals, dades clíniques i anàlisis genètiques i bioquímiques, els investigadors han identificat el mecanisme que contribueix a superar aquesta barrera evolutiva contra les activacions d’oncògens, fet que deriva en el desenvolupament del melanoma en lloc d’un nevus.
“Sí que podem preveure anar a la platja i posar-nos crema”
“Aquesta és una prova més que la radiació contribueix activament a generar tumors de pell, que en aquest cas són melanomes però també altres tipus. I en infants quasi sempre és una mica més delicat i cal tenir més cura”, recalca el doctor Recio, que puntualitza: “Per sort la pell es renova una vegada al mes i moltes d’aquestes cèl·lules que estan danyades s’eliminen, a més dels mecanismes supressors de tumors. Tot això ajuda que no passi (l’aparició d’un melanoma), però cal contribuir a la protecció”.
Les cèl·lules muten contínuament i això forma part de la vida i, davant d’aquesta evidència, el doctor insisteix en la prevenció: “Sí que podem preveure anar a la platja o sortir al carrer i posar-nos crema”. “La pell té memòria en el sentit que aquesta actuació concomitant (les mutacions i la radiació) no té un efecte immediat. La pell es regenera constantment, però hi ha cèl·lules que queden danyades”, resumeix.
Una possible nova diana terapèutica
A partir d’aquests descobriments, s’ha fet una anàlisi comparativa de l’expressió gènica abans i després de l’activació dels mecanismes identificats. L’estudi va trobar la molècula UPP1 com una potencial diana terapèutica. Bloquejar aquesta molècula podria dificultar la viabilitat de les cèl·lules tumorals i frenar la progressió del melanoma. Tot i que caldran estudis addicionals per confirmar la seva eficàcia en humans, aquest avenç obre una nova via en la lluita contra el melanoma.
El cap de grup incideix que “independentment de l’evolució de la recerca sobre UPP1, entendre els processos moleculars que faciliten l’aparició del melanoma és un pas fonamental per desenvolupar estratègies mèdiques i de salut pública que ajudin a reduir la incidència d’aquesta malaltia”.
