Com ja sabem, Christus vivités la darrera carta que ens ha escrit el Papa Francesc. A l’article passat vaig extreure les idees principals dels seus dos primers capítols. Avui les extrec del capítol tercer, més llarg i prou interessant, on el Papa Francesc manifesta la situació en que segons ell es troben avui els joves.
Segons el seu parer, els joves no són el futur del món, són el present. L’Església els ha d’escoltar. Ells acompanyen l’Església a obrir-se a noves sensibilitats i a plantejar-se preguntes inèdites. “Trobem camins per als joves, no els hi posem muralles”, manifesta el Papa amb total sinceritat i claredat. I fa una afirmació ajustada a la realitat: “La joventut no existeix; existeixen els joves amb les seves vides concretes”.I a partir d’aquí manifesta:
- Molts d’ells són utilitzats i aprofitats com a força de xoc per a destruir, acovardir i ridiculitzar altres joves. N’hi ha -constata amb valentia-, que pateixen formes de marginació i exclusió social per raons religioses, ètniques o econòmiques. I tocant la consciència dels cristians, declara: “No siguem una Església que no plora davant aquests drames dels seus fills joves. No ens hi acostumem. Plorem perquè la nostra societat sigui més mare. Perquè en lloc de matar aprengui a infantar”. Ens inquieta quan diu: Us invit a que cadascú es pregunti: Jo he après a plorar quan veig un infant amb fam, un fillet drogat al carrer, que no té casa, que ha estat abandonat, abusat, … Sols quan sapiguem plorar serem capaços de fer-nos preguntes i de fer alguna cosa cordial per als altres.
- El Papa constata que la cultura actual presenta un model de persona molt associat a la imatge d’allò que és jove. Els cossos joves -dirà- són constantment usats en la publicitat, per a vendre. Açò significa que els adults volen robar la joventut per a ells, no que respectin, estimin i cuidin els joves. (És una crítica dura als adults)
- Francesc observa que així com alguns joves senten les tradicions familiars com a opriments, a altres parts del món entre joves i adults no es dóna un veritable conflicte generacional, sinó una estranyesa mútua. Una i altra realitat provoca el risc de que la relació entre joves i adults resti en el pla afectiu, sense tocar la dimensió educativa i cultural.Aquesta situació dificulta enormement la transmissió de la fe.
- Els joves també viuen -assenyala el Papa-, records tristos clavats en l’ànima. Són les ferides de les derrotes de la pròpia història, dels desigs frustrats, de les discriminacions i injustícies sofertes, del fet de no haver-se sentit estimats o reconeguts.
- En quant a la fe, manifesta: En alguns joves s’hi reconeix un desig de Déu, encara que no tengui tots els contorns del Déu revelat. D’altres, viuen una sensibilitat artística especial igran capacitat de comunicació. Molts, desitgen una vida diferent.
- L’ambient digital, segueix dient, caracteritza el món contemporani! És una manera d’acostar-se a la realitat que sol privilegiar la imatge respecte a l’escolta i a la lectura que incideix en la manera d’aprendre i en el desenvolupament del sentit crític. En qualsevol cas, constitueix una extraordinària oportunitat de diàleg, de trobament d’intercanvi entre persones, d’accés a la informació i al coneixement. Tot i així no és sa confondre la comunicació amb el mer contacte virtual. L’ambient digital també és un territori de soledat, manipulació, explotació i violència. La proliferació de les fake newsés expressió d‘una cultura que ha perdut el sentit de la veritat i sotmet els fets a interessos particulars. La immersió en el món virtual ha propiciat una mena de “migració digital”, és a dir, un distanciament de la família, dels valors culturals i religiosos. I conclou: Es requereix passar del contacte virtual a una bona i sana comunicació.
- El Papa no oblida tants joves afectats per les migracions. Joves que fugen de la guerra, de la violència, de la persecució política o religiosa, …
8.Finalment, suplica als joves que “nascuts originals no morin com a fotocòpies”.No s’han de deixar robar l’esperança i l’alegria, i no han de viure aïllats. “Qui viu aïllat perd el sentit de la realitat”.
