Si parlem de biodiversitat, les illes poden considerar-se el seu gran laboratori. La seva condició d’aïllament i la selecció natural al llarg de milers d’anys ha suposat que en aquests territoris habitin espècies úniques al món. A més, moltes d’elles adaptades a més a unes condicions del medi molt específiques. Aquest fet fa que els hàbitats insulars, a més de contribuir a la biodiversitat mundial, siguin especialment sensibles a la presència d’espècies invasores, que poden trencar el fràgil equilibri d’ecosistemes singulars petits i, per aquest motiu, amb més dificultats per a recobrar-se. Per això, les espècies invasores són considerades l’amenaça més important per a la biodiversitat en territoris insulars, fet que fa necessari portar un control exhaustiu sobre la seva presència.
L’Agència Menorca Reserva de Biosfera, a través de l’Estratègia de Conservació de la Biodiversitat de la Reserva, realitza cada any diverses actuacions per pal·liar els efectes negatius de la presència d’espècies invasores a l’illa, ja sigui en l’àmbit terrestre o marí. Emmarcat en aquest programa, aquest estiu l’agència combina gestió i formació per abordar aquesta problemàtica. Gràcies als convenis de col·laboració signats amb diferents universitats, tres estudiants en pràctiques de l’àmbit de les ciències naturals realitzen al llarg de l’estiu diverses actuacions per al control i extracció de flora i fauna invasora a l’illa. D’una banda, l’equip d’estudiants fa tasques d’extracció de fauna invasora com la tortuga de Florida o el cranc blau en diversos torrents de l’illa. Per una altra, s’està duent a terme un control i catalogació d’espècies de flora invasora presents en nuclis urbans de Menorca. El treball de les tres estudiants aportarà informació al programa de conservació de l’illa i alhora els ajudarà a ampliar la seva experiència professional en la gestió directa d’espais naturals.
Fauna invasora a Menorca
Els trams finals d’alguns torrents de l’illa, principalment de la Vall i de Cala Tirant, estan sent objecte de control a la recerca de fauna invasora al llarg d’aquest estiu. El treball de les tres biòlogues consisteix en la instal·lació de trampes, nanses amb esquer, per a la captura i extracció d’espècies invasores com la tortuga de Florida o el cranc blau. El nombre de tortugues de Florida capturades fins ara és prop dels 50 exemplars, fet que indica que a finals d’estiu es puguin superar les xifres de les actuacions dutes a terme el 2017 i 2018, que van ser al voltant de 70 captures per any.
A més de tortugues, a les nanses també s’estan trobant exemplars de cranc blau americà, una espècie invasora no detectada a Menorca fins fa pocs anys i que també ha estat inclosa en el programa de control. Malgrat les poques captures realitzades, de 5 exemplars fins al moment, el treball de les biòlogues ha permès descobrir la presència d’aquest crustaci al torrent de Cala Tirant, fins ara desconeguda. Després de la seva captura, els exemplars extrets són portats al Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de Menorca, centre autoritzat pel govern Balear per acollir espècies de fauna invasora.
Invasores d’aigua dolça
La tortuga de Florida (Trachemys scripta) és una espècie de tortuga d’aigua dolça procedent de l’est dels Estats Units. El seu ús com a mascota ha provocat la seva distribució per les masses d’aigua dolça de tot el món. Aquesta tortuga, que és considerada una de les 20 espècies invasores més perilloses a Espanya, es va registrar per primera vegada a les Balears l’any 1993. Des de llavors ha anat estenent-se per tot l’arxipèlag. Té un impacte directe sobre la supervivència de la tortuga d’estany, que està sent desplaçada per la tortuga de florida a causa de la voracitat i major capacitat reproductora d’aquesta última.
El cranc blau americà (Callinectes sapidus) és una espècie de cranc també originari de l’est dels Estats Units. Malgrat ser un cranc marí, és capaç de viure en aigües salobres de llacunes costaneres. Les primeres dades sobre la seva presència a la Mediterrània daten de 1935, i es considera naturalitzada en la seva costa oriental el 1955. A inicis dels anys 2000 comença a documentar-se la seva presència a les costes de la península, i un estudi del 2018 revela el seu avanç cap a les Illes Balears, amb presència ja tant en torrents de Mallorca com de Menorca (a s’Albufera des Grau i al torrent de Cala Galdana). El cranc blau té grans dimensions, altes capacitats natatòries i de reproducció, i és considerada una espècie agressiva, fet pel qual està inclosa entre les 100 espècies més invasives de la Mediterrània. Malgrat que els seus efectes sobre la biodiversitat a les illes segueix sent objecte d’estudi, aquesta espècie invasora ja és objecte d’actuacions de control poblacional.
Flora invasora en nuclis urbans i urbanitzacions
Una de les novetats dins el programa de control de flora invasora de Menorca és el fet d’haver considerat també les zones urbanitzades de l’illa. La detecció d’espècies al·lòctones de flora invasora als jardins de municipis i urbanitzacions, introduïdes com a elements decoratius o bé arribades de forma natural, ha motivat que des de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera s’efectuï un primer diagnòstic sobre l’abast de la seva presència en aquestes zones.
Aquest diagnòstic, dut a terme per les estudiants en pràctiques a l’Agència, s’està efectuant mitjançant el cartografiat de les zones enjardinades públiques dels nuclis urbans de l’illa.
Seguint els criteris del Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, s’identifica i localitza els espècimens de flora que compleixen amb els criteris del catàleg. Després de l’anàlisi, s’elaborarà un informe en el qual constarà informació sobre les problemàtiques que generen, així com la proposta d’alternatives a elles. En aquest informe, també constaran aquelles espècies invasores que durant el mapatge hagin pogut detectar-se en jardins privats. El document podrà servir als ajuntaments de l’illa per conèixer la situació i poder prendre mesures correctores, com substituir per altres les espècies invasores detectades a les seves àrees de gestió.
Entre les invasores més presents a les urbanitzacions analitzades, es troben espècies com la moniatera borda (Ipomoea indica), un tipus de liana procedent de Hawaii molt present en façanes; la cabellera de la reina (Disphyma crassifolium), estesa fonamentalment a les roques i penya-segats adjacents a zones urbanes; la popularment coneguda com a Herba de la Pampa (Cortadeira selloana); el pitospor japonès (Pittosporum tobira), que delimita molts jardins privats a tota l’illa, o l’atzavara (Agave americana). Entre les dades positives, s’ha pogut constatar menor presència de la patata frita (Carpobrotus edulis), una planta exòtica invasora molt resistent i estesa sobre la qual ja s’han realitzat tasques d’extracció.
Els problemes associats a les espècies invasores són múltiples. No només constitueixen una amenaça per a les espècies natives d’un territori, sinó que també poden suposar un problema socioeconòmic important. Les espècies invasores poden depredar altres espècies, competeixen per l’espai i recursos d’aquelles que són autòctones, poden transmetre malalties o alterar relacions ecològiques com la pol·linització i la dispersió de llavors. Però a més, poden generar greus pèrdues en collites, generar plagues forestals o transformar paisatges fins al punt que arribin a afectar el turisme del territori en qüestió.
