Recentment hem vist a la premsa menorquina una repetició de missatges dels inversors que han posat en marxa els agroturismes de Santa Ponça i de Torre Vella. Uns missatges que venen a dir que aquesta illa és una vergonya perquè els tràmits són molt llargs, perquè el turisme no és ben rebut i perquè qualsevol millora agrària requereix d’una burocràcia exagerada.
Com que s’ha donat altaveu a aquesta gent, sense que ningú hagi treballat per saber-ne els detalls ni l’origen de les discrepàncies, des del GOB es considera important donar a conèixer públicament algunes característiques del projecte que s’ha aplicat a les finques mencionades, a fi que la gent tengui més punts de referència. La nostra organització va analitzar el projecte de Santa Ponça quan va sortir a exposició publica i hi va presentar al·legacions.
Posem-nos en context. Des de fa uns anys, està arribant a l’illa un nombre important de persones amb alt poder adquisitiu, que compren explotacions agràries i les volen actualitzar.
Això és una doble oportunitat per a Menorca. Per una banda, s’estan posant en marxa activitats agràries amb nous enfocaments, que busquen mercats diferenciats i que en una bona part dels casos, contemplen els mètodes de l’agricultura biològica. Per altra, s’inverteix en la recuperació del patrimoni arquitectònic rural que ha anat caient en desús a les darreres dècades.
Com passa amb totes les coses, ni tots els casos particulars són bons, ni tots són dolents. En opinió del GOB, no és important la nacionalitat dels inversors, ni la capacitat econòmica que tenguin. El que importa és què fan amb la seva inversió i quines conseqüències tindrà per a l’illa.
A Santa Ponça s’hi està sembrant vinya, aromàtiques i d’altres produccions que poden ser interessants. El conflicte, però, ve de la part urbanística. Anem a veure els detalls.
A aquest lloc hi ha una casa senyorial, amb planta baixa, primer pis i altell, de 2.850 m3. El projecte planejava ampliar-la en 478 m3 més. Molt a prop de la casa, a ponent, hi ha un bouer amb magatzem adossat, de 662 m3, que es volia ampliar amb 571 m3 més. Devora, un altra bouer de 645 m3 al qual es volien afegir 665 m3 (més del doble).
Continuem. Al nord de la casa, uns magatzems agraris de 779 m3, que es volien ampliar amb 340 m3 més. Al sud de la casa, uns aljubs, amb colomar i bouer, de 989 m3, que es volien ampliar amb 491 m3 més. I una mica més al sud, una altra construcció agrària de 334 m3, que es volia rehabilitar sense ampliar-la.
Resumint. A Santa Ponça hi havia edificis que aportaven un volum total de 6.266 m3, i se n’hi volien afegir 2.545 m3. Total, 8.811 m3 de patrimoni arquitectònic que els promotors han destinat íntegrament, en la seva totalitat, a oferta turística.
Hem dit que el GOB hi va presentar al·legacions. En elles demanàvem una cosa tan aparentment lògica com que no es destinessin tots els edificis a usos turístics. Un agroturisme ha de tenir activitat agrària i, per tant, sembla de caixó que alguns volums s’hauran d’emprar per aquesta finalitat.
No sabem si és que la diferència de llengua genera incomprensió lectora, o és que els promotors actuen mediatitzats per assessors o institucions que fan un altre joc. Però els Srs. Biousse i Foucher van declarar que trobaven que el GOB considerava que el turisme era una “vergonya”. Com sempre, el joc d’intentar infantilitzar el debat perquè no es parli de les coses importants.
No senyors, el turisme no és cap vergonya. La vergonya és que, amb un projecte de 8.800 m3 pretenguin, a més, construir ara nous edificis per a usos agraris al·legant que “no tenen ni tan sols on posar el tractor”.
Fixem-nos en la jugada. Com que la normativa no permet afegir nous volums edificats per a usos turístics, agafem tota l’edificació agrària existent, l’ampliem, la destinam a usos turístics, i després demanam noves construccions per a usos agraris aprofitant que la normativa no hi posa aquí restriccions si les necessitats estan justificades.
No discutirem que l’administració és lenta. Però si que discutim que la seva petició de nous edificis estigui justificada. Si que discutim que els promotors estiguin fent una interpretació adequada de la normativa. Si que discutim que estiguin en sintonia amb la idea d’agroturismes que ajudin a l’activitat agrària i no a operacions immobiliàries especulatives.
Per sort, no tots els casos són com aquest. Hi ha gent que està realment recuperant l’activitat agrària sense tota aquesta negociació urbanística incorporada. El cas que avui tractam, només fa que posar sobre la taula la urgent necessitat de regular millor les coses i de controlar els gols per l’esquadra. No es pot alabar la conservació que ha sabut tenir Menorca per, a continuació, procedir d’aquesta manera.
La discussió del futur de Menorca requereix de persones amb visió de conjunt, no només del seu negoci particular. De persones amb capacitat de diàleg i tal vegada també amb una mínima modèstia.
