Fa uns dies va ser notícia que el Govern de les Illes Balears estava revisant l’avantprojecte de Llei de consells insulars per reprendre’n la tramitació. La notícia va sorprendre perquè ni els consells insulars ni els grups parlamentaris han rebut aquest avantprojecte.
Cal recordar que aquesta llei està pendent d’actualització des de 2007, quan es va aprovar la reforma de l’Estatut d’Autonomia, que establia un nou marc per a l’autogovern de cada una de les Illes Balears. El redactat actual de la llei data de l’any 2000, pel que la regulació actual és pre estatutària i, per tant, obsoleta.
Més per Menorca considera urgent i necessari, per tant, que aquesta legislatura s’aprovi una nova llei que aprofundeixi tots els aspectes innovadors que es van incloure en la reforma de l’Estatut d’Autonomia. El partit creu que el debat sobre una llei tan important hauria de fer-se conjuntament amb els consells insulars.
L’Estatut de 2007 és susceptible de diverses interpretacions i, a la seva empara, tant es podria fer una llei per limitar, constrènyer i controlar l’acció política dels consells, com fer-ne una per aprofundir els seus poders i donar-los els instruments per esdevenir el govern efectiu de cada una de les Illes. Més per Menorca aposta clarament per aquesta segona opció, perquè és la més respectuosa amb la idiosincràsia de les Illes Balears i la més coherent amb la diversitat i especificitat que reclamam sempre a l’hora de demanar un tracte diferenciat a Madrid. És molt incoherent que demanem una comprensió de la realitat específica de les Illes Balears i, alhora, ens organitzem per ser una comunitat autònoma com qualsevol altra, amb els seves diputacions provincials.
Si el que es vol és que els consells insulars siguin unes simples diputacions provincials, Més per Menorca s’hi oposarà frontalment.
L’orientació de la llei es veurà clarament en el detall amb el que es reguli el funcionament i organització dels consell. L’Estatut estableix al seu article 62 que els “consells insulars establiran la seva organització d’acord amb la Constitució i l’Estatut” i que “una llei del Parlament en regularà l’organització”.
Això significa que la llei de consells ha de preveure un mecanisme perquè cada un dels consells pugui proposar una llei específica que reguli el funcionament de cada consell en qüestió i que aquesta llei ha de ser debatuda i sancionada al Parlament.
No seria acceptable de cap manera que una llei del Parlament estableixi amb tot detall una organització uniforme de tots els consells. Per tant, en aquest punt, Més per Menorca reclama un mecanisme de codecisió, com succeeix amb els estatuts d’autonomia, que són aprovats inicialment pel parlament autonòmic i després són debatuts i aprovats definitivament pel Congrés.
En la mateixa línia, una llei de consells no ha de servir per limitar-los la potestat reglamentària, ans al contrari: hauria de servir per blindar la potestat executiva que l’Estatut reconeix als consells. Així, les referència que la llei contingui sobre la potestat reglamentària ha de consistir a limitar la possible invasió de competències per part del govern autonòmic, establint els casos excepcionals en que els Govern pot desenvolupar reglamentàriament les llei del Parlament i assumint que, per defecte, la potestat reglamentària és sempre dels consells. En aquest punt és on es veurà si la llei es concep per omplir de contingut l’autonomia insular o, ben al contrari, per limitar-la i controlar-la.
En definitiva, Més per Menorca reclama i estarà vigilant perquè la llei de consells consumi la idea que els consells insulars són les institucions que administren el poder autonòmic a cada una de les illes i que, per tant, cal omplir-los de contingut de manera que la comunitat autònoma es reservi la potestat legislativa i, només en casos excepcionals i taxats, la potestat reglamentària de coordinació entre els diversos consells.
