Joan Caules assumeix en l’any del 130 aniversari, la presidència del Casino 17 de Gener. Un esdeveniment que, per ara, no comptarà amb cap celebració especial. Diu en Joan que, entre fer-se amb el càrrec, programar les activitats anuals, i seguir amb la direcció de l’Estudiantina, tot compaginat amb la seva participació en la Banda de Ferreries, no hi ha temps per tot. En Joan va néixer a Ciutadella l’any 1966, i de ben petit va mostrar talent per la música. Ha dirigit dues vegades Foc i Fum i l’ha protagonitzat en el paper de Bartomeu. Sona la tuba des dels 14 anys i fa 39 anys que forma part de les bandes municipals de Ciutadella i Ferreries. Aquesta setmana rallam amb ell de quins són els plans que té pel Casino.
- Vicepresident a l’anterior junta sota la direcció de Cati Marquès, com va ser que vas sortir elegit nou president?
Som president per “obligació”. Els que formaven la junta anterior vam decidir que abans de deixar el Casino en mans d’una gestora, em van triar a jo. En aquell moment, quan na Cati va deixar el càrrec, jo era vicepresident. No vam trobar ningú que volgués assumir el paper i em va tocar.
- Amb l’anterior junta vau fer feina de manera estreta. Segueixes amb el suport de na Cati?
Sempre que he de decidir alguna cosa, xerr amb na Cati Marquès o en Mión, que són els dos darrers presidents i amb els que més feina he fet. Ells han posat el Casino a puesto i la meva idea és fer feina per poder seguir la seva línia de gestió. El fet de ser dins la darrera junta m’ha ajudat també a començar amb les idees més clares, perquè sabia què s’havia de fer. Per exemple, just entrar, vam canviar les cortines del teatre que estaven molt velles, i l’ordinador del despatx que no funcionava.
També tenc idea de fer una reforma al teatre per adaptar la porta d’emergència de darrere, que per normativa ha de tenir 40 centímetres més. I hem de reformar tot el passadís. L’objectiu és arreplegar els doblers per fer-ho i no deixar deute, ara que tenim els comptes sanejats.
I volem que el poble participi de l’entitat. Som un centre cultural i esportiu, encara que hagi demancat un poc. I la feina com a president és promoure que el poble s’atraqui al Casino, vulgui fer-hi vida. Crec que la meva figura és més la de gestionar que la de fer “mando i ordeno”. El paper de president és el de posar una mica de criteri, no de fer el que em doni la gana i que tothom obeeixi. A l’Estudiantina faig igual. La feina s’ha de fer sempre amb el màxim consens.
- Creu que Ciutadella no es fa prou seu el Casino?
Hem recuperat una mica el nombre de socis. Per exemple, el nou equip de basquet que es va escindir dels Boscos, s’han fet socis a canvi d’un espai que els hi cedim. D’aquesta manera també recuperam la part esportiva del Casino, abandonada durant molts anys.
- Enguany es compleix el 130 aniversari de l’entitat. Teniu res especial preparat?
Pel 130 aniversari no farem res especial, en principi. Vam fer molt pel 125 i enguany no hem tingut temps de preparar alguna cosa potent. Estem intentant fer una obra de teatre, però no tenim res tancat.
- Quines són les activitats que hi ha programades?
Per ara, les cites habituals. El concurs de pesca, la festa Remember pel 23 de novembre i Cap d’Any. Ja dins l’any que ve, estem preparant Sant Antoni, Carnaval, etc. I també comencen prest les activitats d’idiomes i fotografia.
President del Casino i director de l’Estudiantina. No ha de ser fàcil de combinar. D’on ve aquesta afició al cant?
De ben petit! Mon pare cantava sarsueles. I a jo, amb 8 anys, me van ficar a dins del cor l’Associació Lírica de Ciutadella fins que vaig fer el canvi de veu. Als 18 vaig tornar a provar. Vaig fer sarsueles a l’esplai, on treballava de conserge. L’any 1994 em van venir a demanar del Casino, de sorpresa, si volia fer de Bartomeu a Foc i Fum. Em vaig retgirà un poc, però mestre Aguiló em va dir que ho podia fer sense problemes. A més, he anat i vingut durant 10 anys de Barcelona, on he estudiat tècnica vocal amb els professors Eduard Giménez, Maria Soler i Jordi Romero. Aquestes anades i vingudes van sorgir arran d’una visita d’un director de teatre de Barcelona que em va veure cantar a una sarsuela i em va animar a estudiar allà, el que va fer que compaginés la feina a Menorca amb els estudis a la península. En aquella època vaig guanyar dos concursos d’òpera a Sabadell, on vaig fer La Bohème i Lucia di Lammermoor. A partir d’allà vaig fer una mica de gira amb l’Òpera de Sabadell. El següent pas el vaig fer cap a Milà, a Itàlia. Era l’any 2007 i vaig aprendre molt d’un curs breu però intens a l’Academia Lirica Italiana, amb el mestre Pier Miranda Ferraro.
- El que és la part cultural, està clar que la dus a la sang. S’ha de potenciar més la cultura a Ciutadella?
Hem de potenciar tot el que sigui cultura. Hi ha poques subvencions, tot i que crec que ha estat un mal pel món cultural perquè ens hem acostumat i llavors quan no n’hi ha, no sabem tirar endavant. El que val, pot sortir endavant, però amb dificultats.
A més, tenim el problema que falta comunicació entre els que programam activitat a Ciutadella. Passa que no feim res en tot un any i després coincideix tot el mateix cap de setmana. És trist que, essent pocs, no puguem posar-nos d’acord i fer una programació sense haver-nos de trepitjar per manca de comunicació. Tot i que ho he intentat.
- Hi ha manca d’unió entre el teixit cultural?
Crec que tot el que es fa del poble hauria d’estar més unit, no separat. Que el fet de pertànyer a un club i no a un altre, no ha de ser un inconvenient per fer activitats junts. Som molt individualistes, i crec que no ho hauríem de ser tant. L’única cosa que ens uneix és Sant Joan.
- D’on creu surt aquest afany individualista?
El primer que vaig demanar en entrar com a president és que no s’hi fiqués la política pel mig. Una entitat ha de poder encabir a tothom sense tenir en compte les seves idees o tendències polítiques. Al Casino hi ha gent de tots els colors i ens hem de dur bé, perquè si posam política dins la cultura, és quan l’espanyam, no s’han de mesclar. Va ser la condició que vaig posar damunt la taula per dir que sí a la presidència i ho mantindré.
A la junta, en Joan Caules l’acompanyen en José Triay, com a vicepresident, en Víctor Mascaró, Toni Bagur, Toni Torrent i Xec Pons. Tot i que, com ell diu, “tot ho faré amb consens” i té ben presents als dos presidents que l’han precedit en el càrrec.
