Ignasi Camps Marquès és cap de la Policia Local de Ciutadella des de l’any 2002. Entrà al cos l’any 1989, i ara, 30 anys després, dirigeix un servei que ha vist els darrers anys pràcticament reduït a la meitat el nombre d’efectius, i que ha de fer front a una realitat social canviant i a una població que no atura de créixer.
– S’ha iniciat el procés per cobrir quatre places de Policia Local. Són suficients?
– La normativa actual permet als policies locals jubilar-se als 60 anys si compleixen uns determinats requisits. Açò ha fet que es jubilessin vuit persones a Ciutadella. Ara es convoquen quatre places, però les quatre restants encara estan a l’espera per culpa de la burocràcia. Per tant, en realitat hem perdut quatre policies. Fa deu anys, teníem una plantilla a Ciutadella de més de 70 agents. Ara som uns quaranta. Aquesta situació és inviable. Ciutadella ha crescut, i a més la plantilla s’envelleix.
– Aquesta disminució d’efectius, com afecta a la ciutadania?
– Per exemple en el fet que aquesta nit passada només hi havia una parella de policies disponible per tot Ciutadella, quan fa deu anys eren vuit els agents disponibles. Si coincideixen diversos incidents a la vegada, s’haurà de prioritzar, i potser alguna incidència menor quedarà sense cobrir. La situació és molt evident també a les entrades i sortides de les escoles. Fa uns anys cobríem gairebé totes les escoles; ara tot just en cobrim dues. No tenim més gent.
– Com se gestiona aquesta situació a nivell intern?
– És una frustració veure que hem perdut qualitat de servei, i açò fa que perdem la il·lusió. Com podem tirar endavant projectes de futur si ens ve just atendre les incidències del dia a dia? Per revertir aquesta situació, hem de fer un plantejament a mig termini. L’administració és lenta.
– Per què no s’incrementa la plantilla?
– Hi va haver un impediment pressupostari, però ara sobretot és un tema polític. Jo entenc que s’han de fer quadrar les diferents prioritats, i que l’Ajuntament té moltes àrees on falta personal. S’ha de fer un plantejament per pensar l’Ajuntament no com és ara, sinó com hauria de ser.
– Davant aquest panorama, els ciutadellencs i ciutadellenques es poden sentir segurs i segures?
– Tenim la gran sort que Menorca és una illa segura, perquè tant els nostres recursos com els d’altres forces de seguretat són limitats. Cobrim el dia a dia com podem. La seguretat no només és policial, sinó que també és social. Aquí hi ha pau social, i just algú ens necessita, ens telefona. Aquesta col·laboració ciutadana és d’agrair i ens ajuda molt. Menorca és segura, però no hem de badar i no permetre que deixi de ser-ho.
– Parlem de trànsit. Ciutadella està massificada?
– No tenim grans problemes de trànsit. El principal problema és l’aparcament: vénen molts vehicles i hi ha pocs aparcaments i poques bosses exteriors. Tenim la gran sort que a Ciutadella fins ara s’ha fet molt poca cosa a nivell de mobilitat, i hi ha molt per fer i es pot fer molta cosa. La mobilitat és un projecte de futur, i no s’hi valen pegats. Un exemple d’açò darrer és l’estació d’autobusos. Abans teníem una única instal·lació a la Plaça des Pins, i ara en tenim tres: Pins, Pau i Perimetral, i no hem aclarit res. Aquesta no és una solució, sinó que hem creat un nou problema. Planificar és decidir, apostar per una solució i executar-la.
– Hi ha por a prendre una decisió en relació a l’estació de busos?
– Entenc que Ciutadella ara està governada per diferents partits, que s’han de posar d’acord. Noltros informam, però qui decideix és el polític. No és fàcil arribar a consensos. A Ciutadella ens costa molt posar-nos d’acord.
– On posaria vostè l’estació?
– Ciutadella és molt petita, i la millor opció és ubicar-la a l’exterior, complementada amb un bus intern de petites dimensions que cobreixi les petites distàncies per a la gent amb mobilitat reduïda. Podria estar ubicada a la Via Perimetral o a l’antiga estació marítima de Dalt Sa Quintana, com a una altra banda. Els busos de línia regular i d’excursions no haurien d’entrar dins el poble. Les distàncies aquí són curtes, i amb els busos dins el nucli urbà col·lapsam el centre, quan actualment a les ciutats allò que es fa és eliminar trànsit. Si volem un dia convertir el centre en peatonal, hem de treure el cotxe privat i els grans autobusos del centre.
– S’ha de limitar el trànsit del centre de Ciutadella?
– Al Pla de Mobilitat de l’any 2002 ja es preveïa tancar totalment el nucli antic als residents, incloent Muradeta i Portal d’Artrutx. I jo crec que aquesta és l’aposta de futur, encara que als addictes al cotxe ens sàpiga greu. Hem d’anar deixant el cotxe i fomentar el transport alternatiu, com les bicicletes, el transport públic o caminar. Els canvis costen, però al final funcionen. El futur passa per peatonalitzar totalment el centre, tancar-lo al trànsit amb sistemes intel·ligents i àgils com pilones hidràuliques o càmeres de vigilància per a veïns i transportistes. Per a què hem d’emprar la Muradeta per fer drecera? No hauria de ser així.
– I què fem amb la Contramurada?
– Es convertiria en una via residencial per a veïns. Ara mateix, la Contramurada és una via de pas per arribar al Born i intentar aparcar. Si no es permetés estacionar al Born, aquest trànsit desapereixeria, més encara si convertim la Contramurada en una via de velocitat limitada, amb semàfors ben automatitzats. Seria una via purament residencial i per transportistes. És una proposta de futur i de gestió integral de Ciutadella.
– Estem preparats per aquest plantejament?
– És un canvi de paradigma de mobilitat, però hem de canviar el xip, perquè sinó la nostra societat no serà sostenible.
– I la Plaça del Born, arribarà a ser peatonal?
– El 2002 ja es xerrava d’un Born peatonal, però aquesta mesura va lligada a fer bosses d’aparcament properes i amb rotació. La Plaça té uns mil usuaris cada dia a l’estiu, i aquests s’han d’ubicar a alguna banda. Es va xerrar d’aparcaments subterranis, però tal vegada no són necessaris i es poden fer en superfície. Aparcant a la Via Perimetral arribes al centre caminant en cinc minuts. Açò per qualsevol persona al món és no res, i a noltros en canvi ens sembla molt enfora.
– Des de fa uns anys a Ciutadella no deixa créixer el nombre de velos que circulen pels carrers. La ciutat està preparada per aquest volum? I ho estem els ciclistes i conductors per conviure?
– Ciutadella és ideal per anar en velo. Per orografia, distància, clima… Per tant, hem de potenciar aquest trànsit sostenible i saludable. El canvi passa per l’educació del ciclista, el vianant i el conductor. A Holanda ja no hi ha carril bici. Hi ha vies compartides, on el conductor sap que el ciclista té preferència, i el ciclista sap que té preferència el peató, i tothom es respecta. És una qüestió d’educació. Aquí comença aquesta convivència, i normalment hi ha respecte. El futur és la convivència. No podem crear carrils bici a tots els carrers, però sí que podem fer que certs carrers residencials siguin vies compartides. És un plantejament a llarg termini, que passa per l’educació.
– Parlem ara de violència de gènere, perquè tots tenim en ment el darrer cas que s’ha produït a Ciutadella. Hi ha un increment de casos a la ciutat?
– No, però és cert que és una frustració veure com el nombre de casos no baixen tot i les legislacions que lluiten contra aquest fet. A Ciutadella tenim unes 60 dones amb ordres de protecció, la gran majoria per casos lleus. Però la gran dificultat és analitzar el risc real de cada cas, i açò és molt difícil. No pots endevinar el futur, i menys encara en aquests tipus de delictes.
– Com s’actua en aquests casos?
– Anam a tots els serveis que ens requereixen, i sobre el terreny, s’ha de valorar què es fa. I s’ha de fer en molt pocs segons. El problema més que l’actuació en sí, és allò que imaginis que pot passar després. S’ha de valorar si hi ha perill o no, i és una feina que hem de fer cada dia, conjuntament amb la Policia Nacional.
Text: Llorenç Allès – Fotos: Bep Al·lès
